Història

No se sap del cert l'origen de la pilota valenciana, tot i que tothom el relaciona amb el jeu de paume medieval francès, del qual derivarien també altres jocs de pilota, com la pilota basca o irlandesa, i les modalitats "a ratlles" d'arreu d'Europa, així com altres esports amb eina, com el tennis.

La modalitat més antiga són les Llargues, de la qual deriven variants com la perxa o la pilota grossa, que, al seu torn, dóna lloc a les galotxetes i la galotxa, la qual és la passa prèvia a l'escala i corda, la modalitat més prestigiada avui en dia. Per altra banda, el raspall, l'altra modalitat professional, també perdé la manera de fer els punts "a ratlles". Cas a banda és el del frontó i els frares, les úniques modalitats de joc indirecte, açò és, que la pilota ha de colpejar contra una paret.

Hi ha constància de la pràctica de la pilota als carrers de València ja al segle XIV, i al segle XVI hi hagué fins a 13 trinquets. El joc, però, s'esllanguí i fou abandonat per les classes altes, quedant només com a esport per les classes baixes, les quals el mantingueren als pobles. Fou un llarg abandó i desenteniment que quasi el féu oblidar amb l'arribada del futbol i els cotxes als carrers.

El suport dels mitjans de comunicació, especialment les retransmissions de Punt 2, i el carisma d'un pilotaire mític, Paco Cabanes, el Genovés, facilitaren un cert reviscolament recolzat per la Federació de Pilota Valenciana, la qual organitza manta de campionats per aficionats i la participació de la Selecció valenciana a les competicions internacionals. Per altra banda, la pràctica professional de la pilota s'ha dignificat amb l'aparició de l'empresa Val Net.

El 2010 s'inaugurà una primera fase de la Ciutat de la Pilota a Montcada (Horta Nord) amb un espectacular trinquet amb capacitat per a 1.500 espectadors i disseny amb vidre que permetria la modernització de les transmissions televisives.

Instal·lacions

Carrer: Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, comptant cada poble amb un carrer especialment adequat. Aquest carrer ha de ser llarg i ample, i que permeta jugar sense obstacles (i els que hi haja seran aprofitats). Amb l'augment del trànsit es va dificultar aquesta pràctica, motiu pel qual alguns pobles han construït carrers artificials que imiten els detalls dels autèntics, tals com finestres, balcons o portes. És molt prestigiat el Carrer de pilota de Meliana. Al carrer es juga a Galotxa, Llargues i Raspall.
Frare: És un frontó de 30 m de llargària per 8 m d'amplària tancat per les quatre parets. Es caracteritza pels bisells verticals a totes dues cantonades del frontis, anomenats frares, que permeten rebots inesperats.
Frontó: La canxa del frontó consisteix en 3 parets: Un frontó de 9 d'ample per 10 d'alçària, una muralla de la mateixa alçària que el frontó i entre 20 i 30 metres de llarg i amb una paret de rebot de 5 metres com a mínim. El costat de la dreta està obert per permetre situar al públic. Està guanyant popularitat en els últims temps a causa de la dificultat de disputar partides en el carrer i a la manca de trinquets. Semblant al frontó basc però amb una llargària menor.
Galotxeta: Només a la comarca del Vinalopó Mitjà trobarem aquests recintes de 20 m de llarg per 3.5 d'ample per jugar la modalitat de Galotxes. Compta amb una corda central destensada i quatre caixons (forats) en els cantons de la canxa.
Trinquet: És un recinte tancat de forma rectangular d'entre 40 i 65 m de llarg i entre 9 i 11 m d'ample. Les dues parets més llargues, denominades muralles, tenen una alçada pareguda a l'ample del recinte. Una de les dues muralles compta amb un element singular, l'escala, quatre esglaons on seu el públic. S'hi juga al Raspall i a Escala i corda. Els primers trinquets documentats ja són esmentats a la València del segle XV, i el més antic dempeus és el Trinquet de l'Abdet, del segle XVIII. Un dels més prestigiosos és el Trinquet de Pelayo (a València).

Modalitats de Pilota Valenciana

Frontó: és la canxa de joc que dóna nom a una modalitat de Joc de pilota en què els jugadors han de fer rebotar la pilota.
Els pilotaires, en un mà a mà, és a dir, un contra un, o en equips per parells, dos contra dos, comparteixen la canxa i només es diferencien en la vestimenta, de roig uns i de blau els altres, on el roig és el color dels favorits o suposadament més forts.
Tot i que avui en dia, per influència, se sol jugar amb la manera de comptar basca, la tradicional valenciana és l'utilitzada en les competicions oficials organitzades per la Federació de Pilota Valenciana.
La manera valenciana es diu a jocs, i consisteix a jugar fins que un dels competidors abasta una xifra determinada de tantos (5 tantos són 1 joc). Cada equip alterna la treta en els tantos, els quals consisteixen en quatre quinzes anomenats quinze, trenta, val i joc. L'empat a quinze s'anomena a quinzens.
Aquesta és la manera emprada en les partides mà a mà (individuals), en què guanya qui arriba a 40 tantos. En cas d'empat a 35 (7 jocs) es juga un desempat d'11 quinzes a la manera basca.
En les partides per parelles, però, s'usa la manera de puntuar basca, en la qual el guanyador és qui aconsegueix 41 tantos (si empaten a 40, guanyarà qui arribe a 51), però amb la particularitat que cada quinze és un tanto directament, i que es manté a la treta qui ha aconseguit el darrer quinze.
El quinze comença quan el pilotari trau botant la pilota abans de la línia de falta (o sense botar-la sense trepitjar la línia de falta) i l'ha de sobrepassar tot fent-la botar en el frontis, així aniran alternant-se el torn de colpejar la pilota sempre que aquesta bote per sobre la xapa del frontis, pegant-la en l'aire o al primer bot. Si en la treta la pilota passa la línia de falta però també passa la línia de passa es té dret a repetir la treta.
El quinze es guanya quan l'equip rival no torna la pilota segons aquestes regles o comet falta:
Si la pilota no arriba a botar en la paret del frontis.
Si, en la treta, la pilota no arriba a la línia de falta.
Si la pilota pega en la xapa del frontis, per defecte. O va per sobre les parets del frontis o la muralla, per excés.
Si la pilota pega dos bots o el primer bot és fora de la canxa.

Si es colpeja la pilota amb qualsevol altra part del cos que no siga la mà.

Modalitats de Pilota Vlanciana

Raspall: és una modalitat de pilota valenciana d'estil directe que es caracteritza sobretot pel fet que no es juga a l'alt, és a dir, no importa el nombre de bots que efectue la pilota. Les seues regles exigeixen al jugador un gran esforç, ja que sovint haurà de jugar inclinat per colpejar la pilota arran de terra.
A més, amb lleus diferències pel terreny de joc, es pot jugar tant al carrer com en un trinquet. El considerat com La catedral del Raspall era el Trinquet El Zurdo de Gandia, desaparegut el 2007.
Aquesta modalitat és l'única, juntament amb la d'Escala i corda, que compta amb jugadors professionals. 
Tot i que també hi ha competicions mà a mà (partides individuals, 1 contra 1), normalment es juga al Raspall en equips de 2 o 3 components. Pot donar-se el cas de jugar dos contra tres si tothom presuposa que els dos són de major qualitat que els altres tres, els quals compensen la menor qualitat amb major ocupació de la canxa (en cas de jugar-se en un carrer, aquest haurà de mesurar entre 70 i 75 passes, i a cada extrem haurà la línia de quinze que limitarà el terreny de joc).
Les partides de Raspall es juguen a 25 tantos (en trinquet) o a 40 tantos (al carrer), comptabilitzats de 5 en 5, cadascun d'ells anomenat joc (per tant, guanya qui aconsegueix 5 jocs). Cada joc consisteix en quatre quinzes (15, 30, val, i joc). L'empat a 15 s'anomena quinzens, l'empat a 30 s'anomena a dos, i, com a l'escala i corda, es resta un quinze si s'empata a val. Qui guanya el val, guanya el joc i suma 5 tantos. Així fins a arribar un dels dos equips a 25.
Els equips, un enfront l'altre, jugaran a enviar-se mútuament la pilota d'un sol cop de mà tot provant de dificultar la tasca de l'altre equip fins que un dels dos no la faça avançar (falta d'un, i per tant, quinze de l'altre), o l'envie a un lloc on no es puga tornar (quinze directe). Aquests racons són la llotgeta i les galeries (si es juga en un trinquet), o al darrere de la línia de quinze de l'equip rival (si es juga al carrer).
Una meitat del carrer (o trinquet) és anomenada del traure, i l'altre del rest, encara que no estan separades per cap ratlla o xarxa. El quinze comença amb la treta, que en un trinquet es fa pegant un bot la pilota en el dau, i en el carrer pegant un bot la pilota en una llosa en la línia de quinze. No importa si la pilota va rodant o pega diversos bots, ara bé, si (en el trinquet) la pilota rebota del frontó del rest s'ha de tornar al primer bot (si no n'havia pegat cap) o en l'aire (si ja havia botat).
Si la pilota va on és el públic del lateral del carrer (o a les escales en un trinquet), la pilota quedarà immediatament parada, ço és, es col·locarà al mig del carrer (o trinquet) a l'altura on s'ha aturat i es rasparà la pilota des d'ahí, en cas de jugar-se al carrer s'haurà de colpejar amb la mà roïna. Així doncs, no és gens convenient que es pare la pilota, ja que l'altre equip podrà llençar-la fàcilment al fons del carrer o a les galeries del trinquet.

Modalitats de Pilota Valenciana

Llargues: és una modalitat de pilota valenciana a l'aire jugada en el carrer i on es permet només un bot. Es disputa entre equips de tres, quatre o cinc pilotaires. Per a aconseguir un tanto cal assolir que la pilota bote més enllà d'una línia coneguda com de la falta (situada entorn de cinquanta o seixanta metres de la del servei) o que supere una línia posterior coneguda com del quinze situada a una distància aproximada de 80 metres.
En una partida de llargues dos equips, formats per 4 ó 5, jugadors cadascun competeixen per arribar a una puntuació determinada, 10 tantos normalment, tot i que antigament es jugava a pujar i baixar, modalitat de puntuació en què es restava puntuació a l'equip rival, i s'havia de guanyar per una diferència de tantos establerta.
Els equips vesteixen samarretes de color roig i blau, essent el roig el color de l'equip favorit en les apostes o suposadament més fort.
Els jugadors reben un nom depenent de la posició en el carrer que ocupen:
La banca és l'encarregat de fer la treta en cada quinze.
El rest és que respon a la banca, tots dos ocupen els extrems oposats el carrer i són els pilotaris més forts.
El mitger se situa a mitjan camp seu, ha d'allunyar la pilota tant com siga.
El punter està just davant de l'equip rival, o passades les seues files, ha d'aturar la pilota o enviar-la als racons que els jugadors rivals no protegisquen.
Cada tanto consisteix en quatre quinzes: 15, 30, val i joc. Qui guanya el joc s'apunta el tanto. Si hi ha empat a 15 s'anomena a quinzens, si hi ha empat a 30 se'n diu a dos. Per guanyar el joc l'equip rival ha d'estar a 30 com a màxim, de manera que si els equips empaten a val tots dos passen a estar a dos.
La banca trau: Màlia fent la treta de "bragueta
Cada quinze comença quan la banca fa la treta: sense passar la ratlla de la banca el pilotari es llença la pilota a si mateix i, sense que bote, la colpeja per enviar-la el més lluny possible. Actualment la treta es fa de bragueta, però també n'hi ha de palma, i antigament es feia amb un rebot en paret esquerra o en un tamborí. Si la pilota passa la ratlla de falta sense pegar en terra llavors és bona i l'equip rival ha de respondre tornant-la o parant-la.
En les llargues s'ha de colpejar la pilota amb la mà a l'aire o al primer bot per tal d'enviar-la al camp contrari o per sobre la ratlla que limita el seu camp. Així mateix, també es pot parar la pilota (després del segon bot) amb qualsevol part del cos per evitar que avance en camp propi, llavors es marca una ratlla.
El tret distintiu de les llargues són les ratlles, els senyals que marquen el lloc on s'ha parat la pilota en cada quinze, si bé el nom ve d'una suposada línia dibuixada en terra, el que s'utilitzen són unes telles amb els números 1 i 2 que es col·loquen en una vorera del carrer a l'altura del lloc on s'ha aturat la pilota.
La pilota pot quedar parada perquè un jugador l'ha aturada, o perquè s'ha aturat on és el públic (en ambdós casos la ratlla se senyala on ha succeït). En cas que la pilota s'encale en un balcó o teulada serà quinze perdut del llençador.
Quan un equip ha aconseguit dos ratlles es canvien el camp i tractaran de guanyar aqueixes ratlles i aconseguir els quinzes. També els equips hauran de canviar el camp quan la banca estiga a val, encara que només tinga una ratlla.
En el traure, l'equip que ha fet dos ratlles com a rest ha d'intentar guanyar-les. Aqueixes ratlles són ara la falta. Així, com que més avant haja fet la ratlla, més camp tindrà el rival per defensar quan hagen canviat el camp, i això vol dir que hauran més espais entre els jugadors defensors i serà més fàcil que la pilota pegue dos bots.
A més, altres maneres de guanyar el quinze són:
Si l'equip del rest envia la pilota passant la ratlla de la banca, o l'equip del banca la ratlla del rest.

O per falta del rival:
Si la pilota dóna dos bots.
Si un jugador la toca dos voltes.
Si un jugador d'un equip la toca immediatament després d'haver-la tocat un membre del seu mateix equip.

Si la treta de la banca no passa la ratlla de falta.

Modalitats de Pilota Valenciana

Galotxa: és una modalitat de pilota valenciana que es juga sempre al carrer, bé siga natural o artificial, practicada majoritàriament a les comarques de l'Horta de València, la Marina Alta i Baixa, la Ribera Alta i Baixa, i la Foia de Bunyol.
Les partides de galotxa són jugades per equips de tres membres cadascun, vestits de roig uns i de blau els altres (el roig és el color dels favorits o suposadament més forts), que jugaran a passar-se una pilota de vaqueta per sobre la corda central.
Guanya l'equip que arriba a 70 tants, comptats de 5 en 5. Cada tant consta de quatre parts: quinze, trenta, val i joc. L'empat a quinze s'anomena a quinzens, i l'empat a trenta es diu a dos.
Cada quinze comença amb la ferida (la treta): Des de darrere la corda de falta un jugador anomenat feridor llença la pilota (sense colpejar-la) al camp del rest, perquè la treta siga bona la pilota ha de passar per sobre la corda de galotxa i caure en el dau. Aleshores ambdós equips provaran de tornar-se la pilota a l'aire o al primer bot en terra colpejant-la una sola volta per equip i amb la mà. El quinze es guanya quan l'altre equip no és capaç de tornar-la per sobre la corda de falta.
També, però, es guanya un quinze quan l'altre equip comet falta:
Si la pilota dóna dos bots en terra.
Si la pilota no passa per sobre la corda de falta o la toca.
Si dos membres de l'equip colpegen la pilota o ho fan amb altra part del cos que no siga la mà.

Modalitats de Pilota Valenciana

Escala i Corda:és la modalitat de més prestigi de la pilota valenciana i l'única, amb el raspall, que compta amb pilotaires professionals.
L'objectiu de l'Escala i corda és passar la pilota de vaqueta colpejant-la amb la mà per dalt la corda. Quan l'altre equip no ho aconsegueix qui l'ha llençada guanya el quinze.
Les partides són a 60 punts, que es compten de 5 en 5. Cada joc consisteix en quatre quinzes (15, 30, val, i joc). L'empat a 15 s'anomena quinzens, l'empat a 30 s'anomena a dos, si un equip iguala a val li resta un quinze i passen a estar a dos. Qui aconsegueix el val guanya el joc i suma 5 punts. Guanya qui primer arriba a 60.
El quinze comença quan el feridor llença la pilota al dauer, qui l'ha de tornar de bo (per dalt corda) a l'equip del rest. Així aniran tornant-se la pilota mútuament colpejant la pilota a l'aire (sense que done cap bot) o al primer bot en terra fins que un dels dos equips siga incapaç de passar-la i perga el quinze, o es cometa falta.
Situacions de falta:
Quan la pilota pegue dos bots, serà quinze de qui la va llançar.
Quan la pilota passe per sota la corda, o la toca, serà falta de qui la va llançar, o siga, quinze a favor del contrari.
Quan un jugador raspe la pilota al segon bot o la toque dues vegades seguides. Serà falta seua, quinze a favor del contrari.
Quan, en la ferida, la pilota no bote en el dau.
Hi ha també una manera de fer quinze directe, és la més cobejada pels jugadors per ser la més fàcil: Consisteix a llençar la pilota a la galeria o a la llotgeta de dalt del trinquet sense que torne a la canxa de joc, llavors serà quinze de qui l'ha llançada. Atés que els jugadors professionals poden llençar la pilota tan dalt i tan lluny els organitzadors de la partida o competició han d'aclarir les regles, fent esment específic a si les galeries són prohibides o permeses. Una partida tindrà les galeries prohibides quan tota pilota que arribe a la galeria o a la llotgeta de dalt i no en caiga serà quinze perdut, d'aquesta manera es penalitza els jugadors que no busquen guanyar els quinzes d'una manera espectacular. En canvi, les galeries permeses és la manera normal en les partides entre afeccionats (perquè no els és fàcil d'aconseguir) i en competicions del mà a mà (com el Trofeu Individual Bancaixa, per a compensar l'esforç).