En una partida de llargues dos equips, formats per 4 ó 5, jugadors cadascun competeixen per arribar a una puntuació determinada, 10 tantos normalment, tot i que antigament es jugava a pujar i baixar, modalitat de puntuació en què es restava puntuació a l'equip rival, i s'havia de guanyar per una diferència de tantos establerta.
Els equips vesteixen samarretes de color roig i blau, essent el roig el color de l'equip favorit en les apostes o suposadament més fort.
Els jugadors reben un nom depenent de la posició en el carrer que ocupen:
La banca és l'encarregat de fer la treta en cada quinze.
El rest és que respon a la banca, tots dos ocupen els extrems oposats el carrer i són els pilotaris més forts.
El mitger se situa a mitjan camp seu, ha d'allunyar la pilota tant com siga.
El punter està just davant de l'equip rival, o passades les seues files, ha d'aturar la pilota o enviar-la als racons que els jugadors rivals no protegisquen.
Cada tanto consisteix en quatre quinzes: 15, 30, val i joc. Qui guanya el joc s'apunta el tanto. Si hi ha empat a 15 s'anomena a quinzens, si hi ha empat a 30 se'n diu a dos. Per guanyar el joc l'equip rival ha d'estar a 30 com a màxim, de manera que si els equips empaten a val tots dos passen a estar a dos.
La banca trau: Màlia fent la treta de "bragueta
Cada quinze comença quan la banca fa la treta: sense passar la ratlla de la banca el pilotari es llença la pilota a si mateix i, sense que bote, la colpeja per enviar-la el més lluny possible. Actualment la treta es fa de bragueta, però també n'hi ha de palma, i antigament es feia amb un rebot en paret esquerra o en un tamborí. Si la pilota passa la ratlla de falta sense pegar en terra llavors és bona i l'equip rival ha de respondre tornant-la o parant-la.
En les llargues s'ha de colpejar la pilota amb la mà a l'aire o al primer bot per tal d'enviar-la al camp contrari o per sobre la ratlla que limita el seu camp. Així mateix, també es pot parar la pilota (després del segon bot) amb qualsevol part del cos per evitar que avance en camp propi, llavors es marca una ratlla.
El tret distintiu de les llargues són les ratlles, els senyals que marquen el lloc on s'ha parat la pilota en cada quinze, si bé el nom ve d'una suposada línia dibuixada en terra, el que s'utilitzen són unes telles amb els números 1 i 2 que es col·loquen en una vorera del carrer a l'altura del lloc on s'ha aturat la pilota.
La pilota pot quedar parada perquè un jugador l'ha aturada, o perquè s'ha aturat on és el públic (en ambdós casos la ratlla se senyala on ha succeït). En cas que la pilota s'encale en un balcó o teulada serà quinze perdut del llençador.
Quan un equip ha aconseguit dos ratlles es canvien el camp i tractaran de guanyar aqueixes ratlles i aconseguir els quinzes. També els equips hauran de canviar el camp quan la banca estiga a val, encara que només tinga una ratlla.
En el traure, l'equip que ha fet dos ratlles com a rest ha d'intentar guanyar-les. Aqueixes ratlles són ara la falta. Així, com que més avant haja fet la ratlla, més camp tindrà el rival per defensar quan hagen canviat el camp, i això vol dir que hauran més espais entre els jugadors defensors i serà més fàcil que la pilota pegue dos bots.
A més, altres maneres de guanyar el quinze són:
Si l'equip del rest envia la pilota passant la ratlla de la banca, o l'equip del banca la ratlla del rest.
O per falta del rival:
Si la pilota dóna dos bots.
Si un jugador la toca dos voltes.
Si un jugador d'un equip la toca immediatament després d'haver-la tocat un membre del seu mateix equip.
Si la treta de la banca no passa la ratlla de falta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario