Història

No se sap del cert l'origen de la pilota valenciana, tot i que tothom el relaciona amb el jeu de paume medieval francès, del qual derivarien també altres jocs de pilota, com la pilota basca o irlandesa, i les modalitats "a ratlles" d'arreu d'Europa, així com altres esports amb eina, com el tennis.

La modalitat més antiga són les Llargues, de la qual deriven variants com la perxa o la pilota grossa, que, al seu torn, dóna lloc a les galotxetes i la galotxa, la qual és la passa prèvia a l'escala i corda, la modalitat més prestigiada avui en dia. Per altra banda, el raspall, l'altra modalitat professional, també perdé la manera de fer els punts "a ratlles". Cas a banda és el del frontó i els frares, les úniques modalitats de joc indirecte, açò és, que la pilota ha de colpejar contra una paret.

Hi ha constància de la pràctica de la pilota als carrers de València ja al segle XIV, i al segle XVI hi hagué fins a 13 trinquets. El joc, però, s'esllanguí i fou abandonat per les classes altes, quedant només com a esport per les classes baixes, les quals el mantingueren als pobles. Fou un llarg abandó i desenteniment que quasi el féu oblidar amb l'arribada del futbol i els cotxes als carrers.

El suport dels mitjans de comunicació, especialment les retransmissions de Punt 2, i el carisma d'un pilotaire mític, Paco Cabanes, el Genovés, facilitaren un cert reviscolament recolzat per la Federació de Pilota Valenciana, la qual organitza manta de campionats per aficionats i la participació de la Selecció valenciana a les competicions internacionals. Per altra banda, la pràctica professional de la pilota s'ha dignificat amb l'aparició de l'empresa Val Net.

El 2010 s'inaugurà una primera fase de la Ciutat de la Pilota a Montcada (Horta Nord) amb un espectacular trinquet amb capacitat per a 1.500 espectadors i disseny amb vidre que permetria la modernització de les transmissions televisives.

Instal·lacions

Carrer: Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, comptant cada poble amb un carrer especialment adequat. Aquest carrer ha de ser llarg i ample, i que permeta jugar sense obstacles (i els que hi haja seran aprofitats). Amb l'augment del trànsit es va dificultar aquesta pràctica, motiu pel qual alguns pobles han construït carrers artificials que imiten els detalls dels autèntics, tals com finestres, balcons o portes. És molt prestigiat el Carrer de pilota de Meliana. Al carrer es juga a Galotxa, Llargues i Raspall.
Frare: És un frontó de 30 m de llargària per 8 m d'amplària tancat per les quatre parets. Es caracteritza pels bisells verticals a totes dues cantonades del frontis, anomenats frares, que permeten rebots inesperats.
Frontó: La canxa del frontó consisteix en 3 parets: Un frontó de 9 d'ample per 10 d'alçària, una muralla de la mateixa alçària que el frontó i entre 20 i 30 metres de llarg i amb una paret de rebot de 5 metres com a mínim. El costat de la dreta està obert per permetre situar al públic. Està guanyant popularitat en els últims temps a causa de la dificultat de disputar partides en el carrer i a la manca de trinquets. Semblant al frontó basc però amb una llargària menor.
Galotxeta: Només a la comarca del Vinalopó Mitjà trobarem aquests recintes de 20 m de llarg per 3.5 d'ample per jugar la modalitat de Galotxes. Compta amb una corda central destensada i quatre caixons (forats) en els cantons de la canxa.
Trinquet: És un recinte tancat de forma rectangular d'entre 40 i 65 m de llarg i entre 9 i 11 m d'ample. Les dues parets més llargues, denominades muralles, tenen una alçada pareguda a l'ample del recinte. Una de les dues muralles compta amb un element singular, l'escala, quatre esglaons on seu el públic. S'hi juga al Raspall i a Escala i corda. Els primers trinquets documentats ja són esmentats a la València del segle XV, i el més antic dempeus és el Trinquet de l'Abdet, del segle XVIII. Un dels més prestigiosos és el Trinquet de Pelayo (a València).

Modalitats de Pilota Valenciana

Frontó: és la canxa de joc que dóna nom a una modalitat de Joc de pilota en què els jugadors han de fer rebotar la pilota.
Els pilotaires, en un mà a mà, és a dir, un contra un, o en equips per parells, dos contra dos, comparteixen la canxa i només es diferencien en la vestimenta, de roig uns i de blau els altres, on el roig és el color dels favorits o suposadament més forts.
Tot i que avui en dia, per influència, se sol jugar amb la manera de comptar basca, la tradicional valenciana és l'utilitzada en les competicions oficials organitzades per la Federació de Pilota Valenciana.
La manera valenciana es diu a jocs, i consisteix a jugar fins que un dels competidors abasta una xifra determinada de tantos (5 tantos són 1 joc). Cada equip alterna la treta en els tantos, els quals consisteixen en quatre quinzes anomenats quinze, trenta, val i joc. L'empat a quinze s'anomena a quinzens.
Aquesta és la manera emprada en les partides mà a mà (individuals), en què guanya qui arriba a 40 tantos. En cas d'empat a 35 (7 jocs) es juga un desempat d'11 quinzes a la manera basca.
En les partides per parelles, però, s'usa la manera de puntuar basca, en la qual el guanyador és qui aconsegueix 41 tantos (si empaten a 40, guanyarà qui arribe a 51), però amb la particularitat que cada quinze és un tanto directament, i que es manté a la treta qui ha aconseguit el darrer quinze.
El quinze comença quan el pilotari trau botant la pilota abans de la línia de falta (o sense botar-la sense trepitjar la línia de falta) i l'ha de sobrepassar tot fent-la botar en el frontis, així aniran alternant-se el torn de colpejar la pilota sempre que aquesta bote per sobre la xapa del frontis, pegant-la en l'aire o al primer bot. Si en la treta la pilota passa la línia de falta però també passa la línia de passa es té dret a repetir la treta.
El quinze es guanya quan l'equip rival no torna la pilota segons aquestes regles o comet falta:
Si la pilota no arriba a botar en la paret del frontis.
Si, en la treta, la pilota no arriba a la línia de falta.
Si la pilota pega en la xapa del frontis, per defecte. O va per sobre les parets del frontis o la muralla, per excés.
Si la pilota pega dos bots o el primer bot és fora de la canxa.

Si es colpeja la pilota amb qualsevol altra part del cos que no siga la mà.

Modalitats de Pilota Vlanciana

Raspall: és una modalitat de pilota valenciana d'estil directe que es caracteritza sobretot pel fet que no es juga a l'alt, és a dir, no importa el nombre de bots que efectue la pilota. Les seues regles exigeixen al jugador un gran esforç, ja que sovint haurà de jugar inclinat per colpejar la pilota arran de terra.
A més, amb lleus diferències pel terreny de joc, es pot jugar tant al carrer com en un trinquet. El considerat com La catedral del Raspall era el Trinquet El Zurdo de Gandia, desaparegut el 2007.
Aquesta modalitat és l'única, juntament amb la d'Escala i corda, que compta amb jugadors professionals. 
Tot i que també hi ha competicions mà a mà (partides individuals, 1 contra 1), normalment es juga al Raspall en equips de 2 o 3 components. Pot donar-se el cas de jugar dos contra tres si tothom presuposa que els dos són de major qualitat que els altres tres, els quals compensen la menor qualitat amb major ocupació de la canxa (en cas de jugar-se en un carrer, aquest haurà de mesurar entre 70 i 75 passes, i a cada extrem haurà la línia de quinze que limitarà el terreny de joc).
Les partides de Raspall es juguen a 25 tantos (en trinquet) o a 40 tantos (al carrer), comptabilitzats de 5 en 5, cadascun d'ells anomenat joc (per tant, guanya qui aconsegueix 5 jocs). Cada joc consisteix en quatre quinzes (15, 30, val, i joc). L'empat a 15 s'anomena quinzens, l'empat a 30 s'anomena a dos, i, com a l'escala i corda, es resta un quinze si s'empata a val. Qui guanya el val, guanya el joc i suma 5 tantos. Així fins a arribar un dels dos equips a 25.
Els equips, un enfront l'altre, jugaran a enviar-se mútuament la pilota d'un sol cop de mà tot provant de dificultar la tasca de l'altre equip fins que un dels dos no la faça avançar (falta d'un, i per tant, quinze de l'altre), o l'envie a un lloc on no es puga tornar (quinze directe). Aquests racons són la llotgeta i les galeries (si es juga en un trinquet), o al darrere de la línia de quinze de l'equip rival (si es juga al carrer).
Una meitat del carrer (o trinquet) és anomenada del traure, i l'altre del rest, encara que no estan separades per cap ratlla o xarxa. El quinze comença amb la treta, que en un trinquet es fa pegant un bot la pilota en el dau, i en el carrer pegant un bot la pilota en una llosa en la línia de quinze. No importa si la pilota va rodant o pega diversos bots, ara bé, si (en el trinquet) la pilota rebota del frontó del rest s'ha de tornar al primer bot (si no n'havia pegat cap) o en l'aire (si ja havia botat).
Si la pilota va on és el públic del lateral del carrer (o a les escales en un trinquet), la pilota quedarà immediatament parada, ço és, es col·locarà al mig del carrer (o trinquet) a l'altura on s'ha aturat i es rasparà la pilota des d'ahí, en cas de jugar-se al carrer s'haurà de colpejar amb la mà roïna. Així doncs, no és gens convenient que es pare la pilota, ja que l'altre equip podrà llençar-la fàcilment al fons del carrer o a les galeries del trinquet.

Modalitats de Pilota Valenciana

Llargues: és una modalitat de pilota valenciana a l'aire jugada en el carrer i on es permet només un bot. Es disputa entre equips de tres, quatre o cinc pilotaires. Per a aconseguir un tanto cal assolir que la pilota bote més enllà d'una línia coneguda com de la falta (situada entorn de cinquanta o seixanta metres de la del servei) o que supere una línia posterior coneguda com del quinze situada a una distància aproximada de 80 metres.
En una partida de llargues dos equips, formats per 4 ó 5, jugadors cadascun competeixen per arribar a una puntuació determinada, 10 tantos normalment, tot i que antigament es jugava a pujar i baixar, modalitat de puntuació en què es restava puntuació a l'equip rival, i s'havia de guanyar per una diferència de tantos establerta.
Els equips vesteixen samarretes de color roig i blau, essent el roig el color de l'equip favorit en les apostes o suposadament més fort.
Els jugadors reben un nom depenent de la posició en el carrer que ocupen:
La banca és l'encarregat de fer la treta en cada quinze.
El rest és que respon a la banca, tots dos ocupen els extrems oposats el carrer i són els pilotaris més forts.
El mitger se situa a mitjan camp seu, ha d'allunyar la pilota tant com siga.
El punter està just davant de l'equip rival, o passades les seues files, ha d'aturar la pilota o enviar-la als racons que els jugadors rivals no protegisquen.
Cada tanto consisteix en quatre quinzes: 15, 30, val i joc. Qui guanya el joc s'apunta el tanto. Si hi ha empat a 15 s'anomena a quinzens, si hi ha empat a 30 se'n diu a dos. Per guanyar el joc l'equip rival ha d'estar a 30 com a màxim, de manera que si els equips empaten a val tots dos passen a estar a dos.
La banca trau: Màlia fent la treta de "bragueta
Cada quinze comença quan la banca fa la treta: sense passar la ratlla de la banca el pilotari es llença la pilota a si mateix i, sense que bote, la colpeja per enviar-la el més lluny possible. Actualment la treta es fa de bragueta, però també n'hi ha de palma, i antigament es feia amb un rebot en paret esquerra o en un tamborí. Si la pilota passa la ratlla de falta sense pegar en terra llavors és bona i l'equip rival ha de respondre tornant-la o parant-la.
En les llargues s'ha de colpejar la pilota amb la mà a l'aire o al primer bot per tal d'enviar-la al camp contrari o per sobre la ratlla que limita el seu camp. Així mateix, també es pot parar la pilota (després del segon bot) amb qualsevol part del cos per evitar que avance en camp propi, llavors es marca una ratlla.
El tret distintiu de les llargues són les ratlles, els senyals que marquen el lloc on s'ha parat la pilota en cada quinze, si bé el nom ve d'una suposada línia dibuixada en terra, el que s'utilitzen són unes telles amb els números 1 i 2 que es col·loquen en una vorera del carrer a l'altura del lloc on s'ha aturat la pilota.
La pilota pot quedar parada perquè un jugador l'ha aturada, o perquè s'ha aturat on és el públic (en ambdós casos la ratlla se senyala on ha succeït). En cas que la pilota s'encale en un balcó o teulada serà quinze perdut del llençador.
Quan un equip ha aconseguit dos ratlles es canvien el camp i tractaran de guanyar aqueixes ratlles i aconseguir els quinzes. També els equips hauran de canviar el camp quan la banca estiga a val, encara que només tinga una ratlla.
En el traure, l'equip que ha fet dos ratlles com a rest ha d'intentar guanyar-les. Aqueixes ratlles són ara la falta. Així, com que més avant haja fet la ratlla, més camp tindrà el rival per defensar quan hagen canviat el camp, i això vol dir que hauran més espais entre els jugadors defensors i serà més fàcil que la pilota pegue dos bots.
A més, altres maneres de guanyar el quinze són:
Si l'equip del rest envia la pilota passant la ratlla de la banca, o l'equip del banca la ratlla del rest.

O per falta del rival:
Si la pilota dóna dos bots.
Si un jugador la toca dos voltes.
Si un jugador d'un equip la toca immediatament després d'haver-la tocat un membre del seu mateix equip.

Si la treta de la banca no passa la ratlla de falta.

Modalitats de Pilota Valenciana

Galotxa: és una modalitat de pilota valenciana que es juga sempre al carrer, bé siga natural o artificial, practicada majoritàriament a les comarques de l'Horta de València, la Marina Alta i Baixa, la Ribera Alta i Baixa, i la Foia de Bunyol.
Les partides de galotxa són jugades per equips de tres membres cadascun, vestits de roig uns i de blau els altres (el roig és el color dels favorits o suposadament més forts), que jugaran a passar-se una pilota de vaqueta per sobre la corda central.
Guanya l'equip que arriba a 70 tants, comptats de 5 en 5. Cada tant consta de quatre parts: quinze, trenta, val i joc. L'empat a quinze s'anomena a quinzens, i l'empat a trenta es diu a dos.
Cada quinze comença amb la ferida (la treta): Des de darrere la corda de falta un jugador anomenat feridor llença la pilota (sense colpejar-la) al camp del rest, perquè la treta siga bona la pilota ha de passar per sobre la corda de galotxa i caure en el dau. Aleshores ambdós equips provaran de tornar-se la pilota a l'aire o al primer bot en terra colpejant-la una sola volta per equip i amb la mà. El quinze es guanya quan l'altre equip no és capaç de tornar-la per sobre la corda de falta.
També, però, es guanya un quinze quan l'altre equip comet falta:
Si la pilota dóna dos bots en terra.
Si la pilota no passa per sobre la corda de falta o la toca.
Si dos membres de l'equip colpegen la pilota o ho fan amb altra part del cos que no siga la mà.

Modalitats de Pilota Valenciana

Escala i Corda:és la modalitat de més prestigi de la pilota valenciana i l'única, amb el raspall, que compta amb pilotaires professionals.
L'objectiu de l'Escala i corda és passar la pilota de vaqueta colpejant-la amb la mà per dalt la corda. Quan l'altre equip no ho aconsegueix qui l'ha llençada guanya el quinze.
Les partides són a 60 punts, que es compten de 5 en 5. Cada joc consisteix en quatre quinzes (15, 30, val, i joc). L'empat a 15 s'anomena quinzens, l'empat a 30 s'anomena a dos, si un equip iguala a val li resta un quinze i passen a estar a dos. Qui aconsegueix el val guanya el joc i suma 5 punts. Guanya qui primer arriba a 60.
El quinze comença quan el feridor llença la pilota al dauer, qui l'ha de tornar de bo (per dalt corda) a l'equip del rest. Així aniran tornant-se la pilota mútuament colpejant la pilota a l'aire (sense que done cap bot) o al primer bot en terra fins que un dels dos equips siga incapaç de passar-la i perga el quinze, o es cometa falta.
Situacions de falta:
Quan la pilota pegue dos bots, serà quinze de qui la va llançar.
Quan la pilota passe per sota la corda, o la toca, serà falta de qui la va llançar, o siga, quinze a favor del contrari.
Quan un jugador raspe la pilota al segon bot o la toque dues vegades seguides. Serà falta seua, quinze a favor del contrari.
Quan, en la ferida, la pilota no bote en el dau.
Hi ha també una manera de fer quinze directe, és la més cobejada pels jugadors per ser la més fàcil: Consisteix a llençar la pilota a la galeria o a la llotgeta de dalt del trinquet sense que torne a la canxa de joc, llavors serà quinze de qui l'ha llançada. Atés que els jugadors professionals poden llençar la pilota tan dalt i tan lluny els organitzadors de la partida o competició han d'aclarir les regles, fent esment específic a si les galeries són prohibides o permeses. Una partida tindrà les galeries prohibides quan tota pilota que arribe a la galeria o a la llotgeta de dalt i no en caiga serà quinze perdut, d'aquesta manera es penalitza els jugadors que no busquen guanyar els quinzes d'una manera espectacular. En canvi, les galeries permeses és la manera normal en les partides entre afeccionats (perquè no els és fàcil d'aconseguir) i en competicions del mà a mà (com el Trofeu Individual Bancaixa, per a compensar l'esforç).

Material de joc

Vestimenta
En la pilota valenciana els jugadors no duen cap uniforme, sinó que vesteixen de roig o de blau, essent el roig el color de l'equip teòricament més fort. Aquesta diferenciació sembla feta pels apostadors.
Fins no fa gaires anys en l'Escala i corda era costum vestir de blanc, açò és, pantalons llargs i samarreta blancs, amb una faixa del color corresponent. Avui en dia, amb la introducció de la televisió, són les samarretes de color roig o blau les que diferencien l'equip del jugador. Així mateix, no és estrany veure-hi reclams publicitaris estampats.
En el raspall, però, els pantalons són curts, ja que els llargs destorben en els freqüents moviments d'agenollar-se per raspar la pilota en terra.

Pilotes
Després del mateix jugador, la pilota és el factor determinant de les partides. Depenent de la modalitat que es jugue s'utilitzarà una mena de pilota o una altra. A més, el jugador o equip que està en el dau (o té la treta) pot canviar de pilota per adir-se als seus interessos del moment (una pilota més ràpida, una altra de bot més curt, etcètera).
D'esquerra a dreta, una pilota de vaqueta, de badana, de tec i de galotxetes. A sota, un guant
Pilota de vaqueta: Aquest és el tipus de pilota obligatori en l'Escala i corda, el Raspall i la Galotxa. Rep aquest nom per estar feta de pell de bou. Les actuals mesures reglamentàries per adults són 42 mm de diàmetre, 138 mm de circumferència, i entre 42 i 48 grams de pes.
Pilota de badana: És l'utilitzada en les modalitats de carrer Llargues i Galotxa. Atès el terreny de joc, és fàcil perdre la pilota o que caiga en un balcó o terrat, però com que les pilotes de badana són molt barates això no és cap problema. A més, els carrers són plens d'irregularitats que causen efectes estranys en el bot de la pilota, sorpreses que són esmorteïdes per la mateixa pilota de badana, de cop més suau i, per tant, més emmotllable. Un altre motiu per utilitzar pilotes de badana és la seua menor duresa i velocitat, que les fan més adients pels jugadors aficionats. Aquestes pilotes estan formades per una cobertura de pell assaonada d'anyell o d'ovella, per això el nom de "badana", molt més suau que la vaqueta, i farcides de draps.
Pilota de tec: Utilitzada exclusivament als frontons valencians. Estan fetes de pell de cabra, de color blanc, més dures i pesants que les de badana, i més grosses que les de vaqueta (48-50 grams i 5 cm de diàmetre).
Pilota de galotxetes: A la modalitat jugada al Vinalopó Mitjà es juga amb unes pilotes pròpies i úniques. Són pilotes farcides amb roba i recobertes amb esparadraps, d'un pes aproximat de 60 grams i d'uns 7 cm de diàmetre.
Pilota grossa: Al Trinquet de l'Abdet es juga a Pilota grossa, té un pes de 125gr., un diàmetre de 7cm i una circumferència de 25cm. Feta amb un nucli de fusta, farcida amb draps i pell de cabra.

Proteccions
Cada modalitat té una pilota associada, i cada pilota té un tacte diferent. Així, no hi ha una protecció comuna a tots els jugadors ni tan sols a cada modalitat. Una mà preparada per jugar a raspall és completament diferent d'una altra disposada a jugar a llargues. A més, dintre d'un mateix equip d'escala i corda, per exemple, un punter durà la mà molt més protegida que el mitger, atés que la seua funció és parar la pilota, mentre que el dauer (o escalater), que rep les pilotes amb menys força o de rebot, tindrà menys proteccions per "sentir-la" millor i dirigir-la amb més precisió.
En general, els pilotaris s'arreglen les mans amb tessamoll i esparadrap, les modernes adaptacions de les cartes i les vetes. També és freqüent emprar planxes metàl·liques per les zones més castigades.
Guant: El guant de pilota valenciana està elaborat amb pell de corder. No protegeix la mà sencera, ni els dits, sinó només aquelles zones que rebran repetidament el cop de la pilota, açò és, els artells i una part del palmell. Està format per dues peces, si fa no fa triangulars, que cobriran la palma i el dors de la mà. De les puntes surten dues vetes amb les quals el jugador es fixarà el guant, cal una certa habilitat per fer-ho, ja que només ho podrà fer amb l'altra mà i amb la boca. Les vetes, després de donar algunes voltes pel canell i el palmell es lligaran al dors de la mà.
Didal: En la modalitat de raspall, i pels constants cops arran de terra, és primordial protegir-se correctament les ungles i els dits. Per això s'hi col·loquen uns didals de cuiro molt dur.

Com arreglar-se la mà per a jugar.

Puntuació

El sistema de puntuació de cada joc està dividit en quatre moments, anomenats quinzes:

15, quinze.
30, trenta.
Val.
Joc, i se suma el tanto.
Aquestes són les situacions possibles en la puntuació d'un joc:

Quinze net o Quinze res.
A quinzens, Iguals a quinze, si hi ha empat a 15.
Trenta neta, o Trenta per res.
Trenta per quinze, o 30 i 15.
A dos, si hi ha empat a 30.
Val net, o Val per res.
Val per quinze, o Val i 15.
Val per trenta, o Val i 30.
S'anomena Joc sabater quan un equip fa tots els quinzes i el rival cap: Quinze net, Trenta neta, Val net, i el guanya. Per extensió, si una partida acaba sense que un equip aconseguisca cap tanto es diu que ha sigut una partida sabatera.
Per guanyar el joc s'ha de guanyar per 2 o més quinzes, de manera que el rival ha d'estar a 30 com a màxim. En cas d'empat a val ambdós tornen a estar a 30. La que pot ser que siga última pilotada de la partida rep el nom de Val i lo atre, ja que l'equip que es preveu guanyador du val i si aconsegueix el joc, s'emporta també lo atre (la victòria).

Escala i corda: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 60. Tanmateix, existeix el costum de començar la partida iguals a 15.
Frares: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 40.
Frontó: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 40.
Galotxa: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 70.
Galotxetes: Cada joc suma 1 tanto, i guanya qui arriba a 12.
Llargues: Cada joc suma 1 tanto, i guanya qui arriba a 10.
Perxa: Cada joc suma 1 tanto, i guanya qui arriba a 10.
Raspall: Cada joc suma 5 tantos, i guanya qui arriba a 25.

Les travesses

La pilota valenciana ha perviscut en gran part gràcies a la juguesca i les travesses que hi anaven relacionades, no és estrany escoltar en acabar la partida els aficionats queixar-se de l'espectacle que han donat els pilotaires perquè aquests no tenien prou incentius per esforçar-se, és a dir, propines.

El públic, tant als trinquets com al carrer, s'adreça al marxador, qui s'encarrega de casar les travesses, l'espectador li diu postura (la travessa), si el marxador creu que aquesta té trellat l'atén, li dóna un rebut i replega els diners, per començar a cantar-la buscant un altre espectador que accepte posar-hi diners en contra.

Aquestes travesses es poden fer al quinze o al joc que immediatament després es disputarà.

Als rojos (o als blaus) 50 euros!
Tanmateix, és molt més comú escoltar travesses a un resultat determinat de la partida, és a dir, amb quina diferència de tantos ha d'acabar un equip sobre l'altre. En aquest cas el postor, l'espectador que vol fer la travessa, dóna una quantitat de tantos a qui vulga apostar en contra seu. Per guanyar els diners el seu equip ha de guanyar la partida amb aquell marge de tantos o més.

Per exemple, en una partida de Raspall (que es juga a 25 tantos):

"De cinc pels rojos!"
Vol dir que el travessador creu que l'equip vestit de roig guanyarà la partida 25-15 o millor. O el que és el mateix, que els blaus no arribaran a fer 20.

O en una partida d'Escala i corda (a 60 tantos):

De deu pels blaus!
Vol dir que guanyarien els blaus 60-45.

Competicions

Escala i Corda
Trofeu Individual Bancaixa
Circuit Bancaixa
Copa Diputació
Trofeu Vidal

Raspall
Campionat per Equips de Raspall
Campionat Individual de Raspall
Campionat Autonòmic de Raspall al carrer
Campionat Autonòmic de Raspall en trinquet

Frontó
Campionat Autonòmic de Frontó Individual
Campionat Autonòmic de Frontó per Parelles

Galotxa
Campionat Autonòmic Interpobles
Copa Generalitat de Galotxa
Supercopa de Galotxa
Trofeu el Corte Inglés

Llargues
Lliga a Llargues d'Alacant
Lliga a Palma

Perxa
Lliga a Perxa

Pilotaires

Aquestos són els jugadors de pilota que han marcat època:

En actiu
Álvaro
Jan
Martines
Waldo
Màlia
Genovés II

Retirats
Eusebio
Fredi
Genovés I
Juliet d'Alginet
El Nel de Murla
Quart
Rovellet
Sarasol I
Xiquet de Llanera
Xiquet de Simat
Sarasol II

Ací tenim a Álvaro i Genovés II :



a Waldo:

i Sarasol II: